En la frontera: la identitat laboral en moviment del professorat d’FP
L’enfocament de l’aprenentatge per competències –especialment a partir de la introducció dels nous currículums LOE– ha contribuït també a desplaçar alguns rols tradicionals del professorat. La perspectiva competencial en FP –defensada per acostar l’aula al món real del treball, però de vegades criticada per presentar una atomització dels sabers descontextualitzada– reforçarà el rol del professorat d’FP com a facilitador, acompanyant i dinamitzador de les relacions, tant dins l’aula com entre l’aula i el context laboral i social de la professió.
I si els canvis que propicien els currículums competencials, entre d’altres, acceleren aquesta dimensió relacional de la tasca del professorat d’FP, les restriccions de la pandèmia de 2020 acceleren un canvi ja iniciat fa temps. L’extensió generalitzada dels mitjans digitals i la no presencialitat transformen la mateixa relació d’aprenentatge, obligant a imaginar noves formes d’organització, presentació i distribució del coneixement que trastoquen també, fins a cert punt, les posicions de bona part del professorat i
l’alumnat, i la forma d’aprendre i ensenyar, evidenciant la necessitat professional de desenvolupar competències que facilitin al professorat guiar i acompanyar a l’alumnat en la seva formació i en la recerca dels seus camins professionals.
En aquest context de canvis, des del programa OrientaFP, reivindiquem la necessitat de normalitzar espais de reflexió com a base i impuls per a una millora del capital professional del professorat d’FP que faciliti una millor orientació i acció tutorial. En aquest sentit, fem nostres les paraules de A. Domingo i V. Gómez Serés quan, en la seva defensa de la pràctica reflexiva docent com a competència transversal del professorat, afirmen, que “(…) un professional és competent no sols perquè manifesti conductes que expressen l’existència de coneixements i habilitats que li permetin resoldre adequadament els problemes professionals, sinó també perquè sent i reflexiona sobre la necessitat i el compromís d’actuar en conseqüència amb els seus coneixements, habilitats, motivacions i valors, i amb flexibilitat i constància en la solució dels problemes que li presenta la pràctica professional.” (Domingo i Gómez, 2014).
Maria Josep Pérez Benavent
Coordinadora de les jornades i del programa OrientaFP
Referències
- Andersson, P. & Köpsén, S (2019). VET teachers between school and working life: boundary processes enabling continuing professional development, Journal of Education and Work, 32:6-7, 537-551.
- Domingo, A. i Gómez Serés, M.V. (2014). La pràctica reflexiva: bases, modelos e instrumentos. Narcea Ediciones, Madrid.
- Kelchtermans, Geert. (2009). Who I am in how I teach is the message: Self-understanding, vulnerability and reflection. Teachers and Teaching: theory and practice. 15. 257-272.
- Loo, S. (2018) Teachers and Teaching in Vocational and Professional Education. Routledge, N.Y
- Loo, S. (2019) Further Education, Professional and Occupational Pedagogy: Knowledge and Experiences. Routledge Research in Lifelong Learning and Adult Education. NY
- Smith, E. & Yasukawa, K. (2017). What makes a good VET teacher? Views of Australian VET teachers and students. International Journal of Training Research. 15. 23-40.
- Wenger-Trayner et al. 2015 Learning in Ladscapes of practice. Boundaries, identity, and knowledgeability in practice-based learning. Routledge. London.
